martes, 6 de noviembre de 2007

LA VERDADERA HISTÒRIA DELS MOROS BEREBERS

Al llegir aquest títol un pot pensar que tot el que ha passat fins ara era un somni i que la veritat de tot es troba en un lloc paral.lel que fent una referència cinematogràfica podríem anomenar “Matrix”. Però la realitat es un altra. El que es vol dir amb l´anomenada referència a “verdadera història”, es una volta més el nostre desacord i protesta referent al apartat que fa referència a la nostra penya en el llibre del 25 aniversari de les festes de moros i cristians. Al any 2003, al igual que a totes les penyes, ens van demanar informació, fotos, vídeos, etc… per a la elaboració de dit llibre, i com sempre ens hem caracteritzat, inmediatament vam recopilar el màxim de material posible i el vam entregar, així com un texte en que comentavem la història de la penya junt amb curiositats, agraïments, etc….
La nostra disconformitat radica en la publicació de dit texte ja que en un full i mig han posat sols una cuarta part del que realment es va entregar, quan altres penyes tenen tots els seus textes complets ocupant algunes fins cinc planes. Els que teniu el llibre pense que vos haureu desilusionat al llegir el texte, pero pitjor es per a qui la fet ja que un es queda amb una barreja de cara de tonto i de mala llet impresionants. Coneixent a un dels autors del llibre, al que considere un bon fester i amic, no vull pensar que s´haja fet amb mala fe, pero la realitat és que els perjudicats i els errors sempre recauen amb els mateixos, i en sap mal dir-ho companys Berebers pero nosaltres sempre hem estat entre ells.
Per tot açó, em veig amb l´obligació de mostrar-vos a continuació tot el text que es va entregar per al llibre íntegrament (amb l´inclusió de coses noves que repasant dit text havía oblidat i que m´ha paregut just incluir-les). Salutacions amics.

Pepe Lloret.




MOROS BEREBERS


LA HISTÒRIA.

Encara que som la penya més jove de la festa (1998-?),molts dels membres hem passat per la història de la festa com a festers en altres penyes, inclús hi ha alguns que ja fa uns vint anys que son festers, ja de ben menuts, quan la festa tenía apenes uns cinc anys de vida. Després d´anar provant i adquirint experiencia dins la festa, un grup d´amics (Jordi Alsina, Jaume Aznar, Pep Lloret, Jose Sellés, Jaume Serrat i Emilio Ortega) ja abans de les festes de 1997, vam pensar seriament en fundar una penya pròpia, però ens vam esperar a que estes finalitzaren. El seguent pas va ser organitzar una primera reunió per a tantejar molta gent estaría desposada a unir-se a nosaltres. Aquesta reunió la vam fer després de les mencionades festes de l´any 1997, allà per el mes d´octubre en un pis de l´Avinguda Jaume I propietat del membre de la penya Jaume Aznar on eixe any vam celebrar totes les reunions. A aquella reunió “històrica” per ser la primera van acudir: Emilio Ortega, Jordi Alsina, Patricia Mora, Dani Montiel, Jaume Serrat, Pep Lloret, Jaume Aznar, Jose Sellés, Isa Pérez, Esther Arroyo, Paco Guzmán, Salva Riquelme, Álvaro Arroyo, Mamen Lloret, Raquel Lozano, Lorena Ferrer i María Cortés. A partir d´eixe moment ja es pot dir que ens sentiem membres d´una penya nova.
Després de varies discusions amb l´Associació per el tema del nom, voliem dir-nos Els Tariks (exèrcit comandat per l´ilustre guerrer bereber Tarik), a la fi es va resoldre amb el nom que tenim actualment i del qual ens sentim molt orgullosos: MOROS BEREBERS.
El nostre primer acte oficial va ser el mig any de 1998, al que vam acudir encara sense xilaba ni emblema, però va estar molt bé.
Acabat el mig any ja vam començar a treballar més en serio i per fi vam trobar la que sería la nostra xilaba, una preciosa tela que vam trobar a la ciutat d´Alcoi on el blanc i el blau són els colors protagonistes.
També vam estrenar emblema fet per el membre de la penya Pep Lloret Soler, en el que dos alfanges moros protegiexen la finestra oberta per la qual els Moros Berebers alteans ens unim amb els nostres germans Berebers del continent africà, simbolitzat per una nit amb una mitja lluna que il.lumina un paissatge característic d´aquest continent veí (desert amb una palmera).
Aquesta festa del any 1998 va ser especial per ser la primera, i la il.lusió de tots es va multiplicar per mil.
Vam tindre el local a l´edifici “el molí”, on es va donar la grata casualitat que vam coincidir en el mateix carrer amb els Templaris, La Muralla, Tuareg i Creuats, on tots junts vam traure la festa al carrer i vam donar un exemple de convivencia festera.
Al 1999, vam canviar de local, estàvem ubicats a l´Avinguda Comunitat Valenciana, eixe any vam estar un poc més aillats però ho vam seguir passant d´alló més bé. També vam incrementar el nombre de membres respecte als 28 de l´any anterior. Va ser un any marcat per la compra de materials de cuina i d´altres coses per anar completant tot el necessari per al bon funcionament de la penya. Teníem que anar poc a poc ja que els recursos econòmics dels que disposàvem no eren per a tirar coets.
En tot açò i sense adonar-nos, ja estàvem a l´any 2000, on també vam canviar de local, esta volta al camí de l´horta, en el qual seguim actualment, la penya ja començava a anar consolidant-se, tant en infraestructures com en gent, novament erem més gent. La veritat es que sempre hem experimentat un increment de gent any rere any fins a mantin-mos amb un nombre de membres regular (actualment tenim un cupo d´admissió fixat en 60 membres).
D´aquest any cal destacar que vam quedar campions en el torneig de 24 hores de futbet i també vam guanyar el segon premi de disfresses. A nivell de penya va ser el primer que vam començar a traure el cap, ja que ens vam lliurar de la derrama que ens castigava els primers anys.
Arribats a aquest punt vam entrar a l´any 2001, primer “match ball” per a la penya ja que vam tindre l´honor de ostentar el càrreg d´Alferes Moro, representat per el xiquet Cayetano Solano López, el qual ens va deixar en un lloc molt alt representant el nom de la penya amb un saber estar i una educació exemplars, virtuts que actualment encara té.
El resultat de la festa en general va ser magnífic, destacant el boato que vam organitzar amb filaes, ballet, mercadets moros i a la fi amb l´alferes damunt d´un geni acabat d´eixir de la seua làmpara complint el desig de Cayetano de passejar-lo per l´avinguda principal del poble per infundir por i respete a tots els cristians que armats ens esperàven.
Eixe any vam guanyar dos premis de desfilada.
Al 2002, vam tindre la resaca de l´any anterior i vam passar un any molt bo però sempre pensant en el pròxim any en el que teníem un gran repte que afrontar, el nostre primer regnat. Per tant, aquest 2002 vam seguir consolidant la penya i vam fer una bona festa. Com a punt més destacat, dir que vam tornar a ser campions de les 24 hores de futbet.
Després d´aquest any de transició, va arribar el 2003 i amb ell asumiem un gran protagonisme dins la festa ja que teníem el Regnat Moro. Va ser un any en que la faena va ser la constant; loteríes, festes, venda de gravats, rifes, la barra del Penélope,…, però a la fi va ser gratificant. La festa que vam fer pensem que va ser molt digna (mai pensant en competicions amb ningú) i pensem que va estar a l´altura que es mereixen aquestes festes.
Destacar les ambaixades que enguany han segut de les millors que es recorden, les actuacions dels nostres càrregs van ser boníssimes on Paquito i Jordi van fer unes interpretacions dignes dels més bons actors teatrals.
També destacar la desfilada, voliem fer algo diferent, la qualitat humana estava garantida amb Juli, Paquito i Jordi, sols ens faltava montar un bon boato i segons la gent festera va estar molt bé. Apart de les filaes, ballets i demés, va destacar l´espectacle de la batalla on inclús un dels guerrers es pegava foc. Encara que el protagonisme de veritat era per als càrregs, on en unes magnífiques carrosses, primer Juli, després Paquito i tancant Jordi, amb llàgrimes als ulls, culminàvem un any espectacular, on el final encara va propiciar una sorpresa més, quan, a la altura de la grada dels festers, Jordi va baixar de la seua carrossa i amb el seu cavall es va arrimar a la filà d´homens que tancava la desfilada i es va posar de cap d´escuadra fins al final. Va ser inoblidable.
Sols vam rebre un tercer premi de desfilada (ben merescut per a les dones) però nosaltres estem molt orgullosos del resultat tant de la desfilada com de les festes en general.
Després d´aquest recorregut, arribem a l´any actual el 2004, any del XXV Aniversari de les festes de moros i cristians, any per tant de celebracions en que nosaltres a pesar de afrontar-lo de una manera més tranquil.la respecte a l´anterior, seguirem tenint la nostra dosi de protagonisme amb el càrreg d´Abanderada de l´Associació que serà ostentat per Cristina Parra membre de la nostra penya i que no dubtem que ens deixarà a tots els Berebers en un bon lloc, al igual que els seus companys de filà que han ostentat algún càrreg.

ANÈCDOTES, RECORDS I PECULIARIETATS.

-Les actuacions de Jordi Alsina i Paquito Guzmán imitant els “Pecos”. També van imitar en alguna festa de la penya a personatges del “famoseo caspós” com Tamara, Leonardo Dantés,… .
-Tenim els nostres representants de la penya, els quals acudeixen allà on hi ha alguna festa. Son coneguts per tots com el “Dream Team”, i el formen Jose Ignacio Sánchez (el primo), Peret Julià (caragolet), Luis Márquez (luisito) .
-A part de Sant Blai, també som molts en la penya seguidors de Matusalem, no per el seu carácter històric sino per el seu ronet que sap a glòria.
-El ritual de Paquito Guzmán en les entraetes de muntar als arcs de pedra que hi ha junt la casa de l´aigua, sempre corejat per tota la penya (és més el estat en que munta que la pròpia dificultat del lloc).
-Un altre ritual dins les entraetes, es l´actuació de Jaume Serrat com a mestre de cerimònies de la cançó: “maricó, el que no bote!!, maricó el que no es tire a terra!!, etc… (ell com a bon mestre elegix el que hem de fer els altres).
-Dins la filà d´homens, apart de ser un acordió humà, hi ha que destacar el que es cansa el que va al costat de Paco Marroquín (cassoleta), perque en volta de desfilar va pegant botets (encara que val la pena patir ja que al seu costat et rius mogolló).
-Tenim la millor banda de la festa, la S.I.M. de Benigànim, comandada molt bé per l´incombustible Blai “el xurro”.
-També tenim les millors cuineres, com son María i “les cèntimes” (Dolores, María i la seua filla Pepa que acudeix sempre a ajudar). Dominen tots els menjars, però fan un putxeret amb pilotes que ens posa com si haguerem pres la poció màgica d´Asterix. Son unes verdaderes druides.
-L´entrada de bandes, els anys que s´ha fet el dissabte de festes per el matí ha sigut l´acte de Pep Lloret, anant anys ell soles. Un any anava tan soles que no duia ni la bandera(no la va trobar) i va eixir davant la banda amb un tauló i la seua xilava amarrada a ell com si fos una bandera ( l´organització de l´acte no el va deixar acabar la entrada amb aquella bandera).
-Hem tingut el fester més ràpid de la història, sols va durar un dinar, ho va agarrar tan fort que no va arribar ni a provar els rotllets de Sant Blai, després d´eixa dinà (on va beure més que menjar) per “questions de salut” no va poder continuar a la penya. (Diagnòstic del metge: “castanya” forta per competir). Salutacions per a “Novita”.
-Les obres del primer local que vam tindre (edifici el molí) on estàvem tan eufòrics que vam fer dos aseos, un magatzem, una barra grandíssima, etc…, com si fos un pisset.
Sols el vam tindre un any però ens vam divertir moltíssim fent pasteres, posant rejoles, montant els aseos (de la mà dels mestres cassoleta i Salva Riquelme), tot ben acompanyat sempre amb una cerveseta ben fresqueta. Destacar que tots vam contribuir en l´obra, rejoles em vam posar tots i sino que li ho pregunten a Isa Pérez, Karina Zaragozí, Esther Arroyo i Raquel Lozano.
-En festes de 1998 quan Dani Montiel, membre de la penya sen va anar el dissabte de festes a Albacete amb la xilava posà perque allí també eren festes. Va tornar el dimarts de festes, i quan tots estàvem ja “morts” ell tenía unes ganes de festa increíbles. En Albacete no hi hauría tanta festa com ací, veritat Dani?.
-La primera menor que vam tindre en la penya, Ana Abril ( la xiqueta) ja s´ha fet major i ara ocupa el seu lloc el primer xiquet d´un membre de la penya: Adrianet Serrat ( l´estrangeret) fill dels nostres amics Jaume Serrat i Esther Arroyo.
-Les peculiarietats d´Emilio Ortega, quan tots “començàvem” la festa després de sopar ell de sobte desapareixia (pensem que sen anava a dormir) però quan tots bon matí encara estàvem dormint, ell ja anava “entonaet”.
-Aquella vesprada que Jordi Alsina i Jose Sellés volien tombar a un xicot, que pareixia un lluitador de sumo, a “colpets” i van acabar tots dos gitats en l´herba del jardí que hi havía al costat de la penya amb K.O. total.
-L´equip de futbet de la penya, Bicampió ( 2000 i 2002), on Jose M. Parra exercía de capità i Gerardo Saval primer i Jaume Serrat després com a “misters”. Este si que era un equip de galàctics!.
-El porronet de cervessa i els cacaus ( per a fer sed) d´abans de dinar, on la roda de gent sempre és molt gran i al final sempre acaba amb un joc de dos (Jordi Alsina i Pep Lloret).
- Les “cançonaes” que fem uns quants de la penya mentre es fa la missa de Sant Blai la vesprà de dissabte de mig any en la glorieta que hi ha al final del carrer Santa Bàrbara, on interpretem marxes mores i altres cançons amb l´únic instrument de la veu i algún colp a qualsevol cosa que sone bé.
-Els “colpets” de ginebra amb llima de Jose “colpet” (Jose López), encara que ara barreja altres begudes, s´han convertit en tota una tradició.
-Les pualaes d´aigua dels dimarts de vesprada, un ritual per a despedir les festes ben mullaets.
-El “ball de la xufeta” que fan alguns membres del “Dream Team” (sols en casos en que el nivell d´alcohol supera al de sang).
-Aqella nit de festes que Jaume Aznar mos va deleitar amb el seu perfecte “breack-dance”.
-Els dibuixos, pancartes, i demés motius decoratius fantàstics, sempre de la mà de la nostra amiga i membre de la penya Mariana Caminos.
-Els melons plens de ron, whisky,burret, etc…, amb llimó granisat. El postre més desitjat dins la penya.
-La corbata que ens van posar junt la banderola que es posa en el pregó de festes el primer any de la penya (1998). L´home que ens va posar la banderola, perque no penjara sola ens va amarrar també la seua corbata, que encara penja de la bandera. La corbata no és molt bonica però per a nosaltres ja es tot un símbol històric.
-Tenim els nostres especialistes en esports dins la penya, els germans Parra (Jose M. i Pedro Juan).
-La risa contagiosa de Lorena Ferrer.
-El sempre voluntarios Pedrito (Pedro Blázquez), mai té un no per a fer coses de la penya.
-En la penya tots son fenomenals però la llegenda del “fenómeno” perteneix a una sola persona: Rafa Lozano.
Els caps d´esquadra que tots els anys capitanejen magníficament les nostres filaes en els desfiles: Vigela Zaragozí, Raquel Lozano, Jose López (colpet) i Jordi Alsina.
-El mig any del 2003 quan vam baixar de l´Esglesia de dalt fins a l´Ajuntament a Sant Blai en el camió de Dieguito. Anàvem mitja penya custiodiant-lo, inclús portàvem al xirimiter i al tabaleter que no paraven de tocar. Al finalitzar el “viatge” vam passar per la pastissería de Pepa Ahuir i ens va obsequiar amb uns “miguelitos” que estàven boníssims (salutacions per a Pepa i Alonso que sempre s´han portat amb nosaltres estupendament).
-La cara que vam posar tots quan els cuiners del primer any de festes (1998) el dimarts ens van “deleitar” amb un plat de fideus que semblava un flan (resposta de la cuinera: “como habeis llegao tarde san empastrao los fideos”. Menys mal que eixa nit Jose Manuel Gómez bon cuiner i membre de la penya mos va fer un bon soparet que va ser lo millor que vam menjar durant totes les festes ( a l´any seguent ja teníem a les cuineres que tenim actualment i vam deixar de patir amb el tema del menjar).
-Aquella nit del primer any en que Paco Marroquín (cassoleta) mos va fer una demostració del joc “el capitán plim”.
-El mig any de 1998, quan encara no teníem la xilava i ens van deixar unes iguals que les que porta la Cora d´Algar, la qual cosa va provocar una gran confusió en la que algú va aprofitar (en pla de broma) fer-se passar per membre de l´altra penya.
-La primera posà en escena de “Al-Azraq” el dimarts de festes de 2003, on alguns membres de la nostra penya van participar com a actors.

PRESIDENTS I CÀRREGS FESTERS.

PRESIDENTS
1998: Emilio Ortega Munera
1999: Jose Sellés Perles
2000: Pep Lloret Soler
2001: Jordi Alsina Ripoll
2002: Jaume Aznar Noguera
2003: Jose M. Parra García-Mascaraque
2004: Gerardo Saval Fuselard

CÀRREGS FESTERS
2001: Cayetano Solano López (Alferes Moro)
2003: Jordi Alsina Ripoll (Rei Moro)
2003: Francisco José Guzmán Ripoll (Ambaixador Moro)
2003: Julia Izquierdo Carrillo (Banderera Mora)
2004: Cristina Parra García (Banderera de l´Associació)


AGRAÏMENTS

-A la mare de María i Neus Cortés per ajudar en la elaboració de les xilabes i per ocupar un espai de la seua casa al carrer la sèquia per a almacenar les teles i altres objectes de la penya. Igualment, agrair al seu home, Serafín Cortés per la elaboració del magnífic mástil que ens va fer de la nostra bandera, mostrant una volta mes la qualitat dels seus treballs artesans.
-A Jaume F. Ripoll Martins “Jimmy”, per la magnífica marxa que ens va fer l´any 2003 amb motiu del nostre regnat anomenada: “Berebers d´Altea”.Per a tota la penya és un honor que un músic de la seua categoría haja utilitzat part del seu valuós temps fent aquesta marxa. MAI HO OBLIDAREM.
-A tota la gent, festeres/s i poble en general que ens ha ajudat eixint en els boatos, comprant entrades de festes, rifes, loteríes. A TOTS, MOLTÍSSIMES GRÀCIES.
-A Antonio Lledó per deixar-nos el seu local en l´edifici el molí a l´any 1998.
-A Antonio Pérez i la seua dona Maruja Sánchez per deixar-nos el local en la Avinguda comunitat Valenciana a l any 1999.
- A María Barber, “la güeli” de Jordi Alsina i Elisabeth Ripoll, per cedir-nos primer durant uns anys el local on estem actualment (Camí de l´horta) des-de l´any 2000 i actualment donar-nos la possibilitat de seguir contant amb ell.
-A la filà Almorávides, per deixar-nos l´any de l´alferes (2001) el seu local desinteressadament per a celebrar el 346 sopar de “La taula del bon profit” per a recaudar fons per a la penya. Així mateix agrair la presencia a dit sopar de l´escriptor i cantant Lluis Fornés, mes conegut per tots com a “Lluis el Xifoner”.
-A la filà Cristians de la Muralla per deixar-nos tindre tota la beguda i altres objectes de la penya en el seu local durant les festes de l´any 2000.
-A la filà Cristians d´Altaia per compartir la seua banda amb nosaltres durant les desfilades, sempre fent desdoble amb la nostra banda.
-A Jesús del Miramar, membre de la penya, per ajudar-nos amb la compra de la beguda, sempre buscant mes ventages i un millor preu.
-A Rosa López, membre de la penya, per tota la “currà” que es va pegar tant l´any del regnat com el de l´alferes organitzant tot el referent als boatos.
-Al pintor alteà “Tachi” per la magnífica pintura que ens va regalar l´any del regnat en la que representava als nostres tres càrregs eixint d´una làmpara meravellosa, dibuix que vam lluir en unes samarretes que vam estrenar durant el sopar de càrregs d´eixe any.
-A Jaume Aznar, membre de la penya, per deixar-nos el seu pis en l´avinguda Jaume I per a celebrar les primeres reunions berebers. Aquest pis es on realment es van posar els ciments de la penya.
-A Jaume Serrat, membre de la penya, per cedir-nos s´ha casa del carrer pintors l´any 1998 per a deixar els trages del desfile i així mateix deixar que ens vestirem allí.
-A Jose Ignaci Sánchez, membre de la penya, per aconseguir-nos a través del seu restaurant (Racó de Toni) que el menjar ens costara mes barat.
-Al ballet alteà d´Emi, i a ella personalment, per eixir desinteressadament en el boato del nostre regnat del 2003.
-A Pepe del Penélope de l´Albir per la seua col.laboració amb la penya.
-Al també pintor alteà Joan Durà, pel magnífic oli que ens va regalar per a rifar-lo i traure beneficis per a la penya l´any del nostre regnat. També agrair-li la seua col.laboració durant aquestos anys.
-A Elena Sellés de Caja Murcia, per aconseguir-nos alguna ajudeta sempre que pot.
-A Gregori “el bolo” per deixar-nos un local al camí de l´horta per a posar coses de la penya durant les festes de 2002.
-A Vicent “el palasiet”, per deixar-nos tauleros i cadires durant les festes de 2003.
-Al Tío Viudes (allà on estiga), per fer-mos vore que la festa està per damunt de coses tan superficials com puga ser un nom o uns colors.
-A tots els que han ostentat algún càrreg de la penya, per representar tan dignament com ho han fet el nostre nom.
-A Florencio “la leona” per les molesties que li causem, ja que durant les festes es veu obligat a buscar-se un altre parking per a la seua “bicicleta-museu”.
-Per a tots els veïns de la penya al carrer de l´horta per aguantar tot el soroll que armem en festes i durant l´any quan tenim algun sopar o reunió.
-A tots els que son, han segut i seràn membres de la penya, sense els quals aquest nom: MOROS BEREBERS, mai hauría format part de la història de les festes de moros i cristians Sant Blai d´Altea, des-de l´any 1998 fins ara.

I ja per acabar, desitjar que la festa no sols puga complir vint i cinc anys més sino que ella formada per totes les penyes que actualment la constitueixen no tinguen cap data de caducitat i que per tant siguen etèrnes.
UNA FORTA SALUTACIÓ, BONES FESTES I FELIC XXV ANIVERSARI PER A TOTS DE PART DELS MOROS BEREBERS.



*(Quan un fa alguna cosa en que les dades i els noms es el mes important, es fácil deixar-se alguna data, alguna anècdota, algún agraiment o el que mes mal en sap, algún nom. Si ha hagut alguna d´aquestes coses vos demane disculpes, GRÀCIES).



Relat de la penya Moros Berebers per al llibre de moros i cristians per conmemorar el XXV Aniversari de les festes.



ALTEA, Gener de 2004.